■ eloqüència

Partició sil·làbica: e_lo_qüèn_ci_a
Etimologia: del ll. eloquentia, íd. 1a font: s. XIII, Arnau
    femení retòrica
  1. Facultat, art, d’ésser eloqüent.
  2. Qualitat d’eloqüent. L’eloqüència de la seva paraula. L’eloqüència de la seva actuació.