■ elèctric | elèctrica

Etimologia: del ll. científic electricus, der. de electrum ‘ambre’, per la propietat de l’ambre, refregat, d’atreure cossos elèctricament 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu electricitat
  1. Relatiu o pertanyent a l’electricitat.
  2. Que conté o produeix electricitat.
  3. Que és obtingut o funciona mitjançant l’electricitat.