eixamorar

Accessory
Partició sil·làbica: ei_xa_mo_rar
Etimologia: del ll. exhūmōrare, íd., der. de humor ‘humitat’; la primitiva forma catalana fou eixumorar, alterada després per dissimilació i per influx de mots afins com amarar1 i amorosir 1a font: 1624
Body
    verb
    1. transitiu Eixugar, llevar la humitat d’alguna cosa. Cal eixamorar l’herba dallada abans d’empilar-la.
    2. pronominal Si estens la roba ara, al vespre ja s’haurà eixamorat.
  1. transitiu
    1. Humitejar parcialment, mig remullar.
    2. Introduir-se a poc a poc un líquid pels foradets (d’un cos sec) humitejant-lo.