■ egoista

Partició sil·làbica: e_go_is_ta
Etimologia: del fr. égoïste, íd., der. del ll. ego ‘jo’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que peca d’egoisme. Els poderosos solen ésser egoistes. És un egoista: només procura per ell!
    2. Partidari o seguidor de l’egoisme filosòfic o ètic.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’egoisme. Una acció egoista. Tothom té impulsos egoistes. Ha actuat de forma egoista.