■ eficient

Partició sil·làbica: e_fi_ci_ent
Etimologia: del ll. efficiens, -ntis, íd., participi pres. de efficĕre ‘realitzar, produir, dur a terme’, der. de facĕre ‘fer’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que produeix realment un efecte. Causa eficient. Acció eficient de la calor.
  2. Que és eficaç en la realització d’una funció, que té capacitat i competència per a dur a terme una feina. Una gestió eficient dels recursos públics. Un treballador eficient.