■ efervescència

Partició sil·làbica: e_fer_ves_cèn_ci_a
Etimologia: de efervescent 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. física i química En el si d’un líquid, formació de bombolles gasoses que esclaten a la superfície.
    2. metal·lúrgia Fenomen que té lloc en la solidificació de l’acer a causa de les bombolles de gas (sobretot anhídrid carbònic) que resten atrapades en forma de porus.
  2. figuradament
    1. Moviment tumultuós de l’ànim, exaltació, especialment exaltació tumultuosa d’una massa de gent. L’efervescència de les passions. En ésser detinguts els capdavanters, l’efervescència dels manifestants arribà al paroxisme.
    2. Bullícia. Al carrer major, al vespre, hi ha una gran efervescència.