■ edifici

Etimologia: del ll. aedificium, íd., der. de aedificare 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. arquitectura
    1. Qualsevol construcció d’una certa grandària, destinada a habitació o altres usos, com una casa, un palau, un teatre, un temple, etc. A la plaça de la vila hi ha uns bells edificis. L’església és un magnífic edifici del segle XVII. L’edifici destinat a correus.
    2. edifici intel·ligent Edifici en què els sistemes de climatització, comunicació, seguretat, etc., són regulats i controlats informàticament.
  2. antigament
    1. Acció d’edificar o construir;
    2. l’efecte.
  3. figuradament Conjunt vast, especialment en sentit immaterial. L’edifici de la intel·ligència humana. L’edifici de la societat feudal.