■ eclesiàstic
| | eclesiàstica

Partició sil·làbica: e_cle_si_às_tic
Etimologia: del ll. td. eclesiasticus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’Església.
    2. especialment Relatiu o pertanyent a l’Església considerada sota el seu aspecte jurídic i sociològic.
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al clergat. Hàbit eclesiàstic.
    2. masculí cristianisme Clergue.