■ duna

Etimologia: del fr. dune, i aquest, del neerl. duin, ant. dûnen, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení geomorfologia
  1. Promontori de sorra d’origen eòlic que es forma en llocs àrids i desèrtics o a les platges.
  2. duna artificial Duna o cordó de dunes creades per mitjà d’estacades que se situen unes damunt les altres fins que l’augment de l’alçària de sorra n’evita el transport.
  3. duna morta Duna fixada.
  4. duna viva Duna que encara es troba en moviment.