driblar

Accessory
Etimologia: de l’angl. to dribble ‘degotar’, d’origen obscur, potser a través del fr. dribbler
Body
    verb esports
  1. transitiu En futbol i en altres esports, córrer portant davant la pilota sense perdre’n el control i esquivant les escomeses dels contraris. El davanter ha driblat dos defenses.
  2. usat absolutament Aquest jugador dribla molt bé.