■ dríada

Partició sil·làbica: drí_a_da
Etimologia: del ll. dryas, -ădis, i aquest, del gr. dryás, dryádos, íd., der. de drýs ‘arbre, roure’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. mitologia Nimfa dels boscs, protectora dels arbres, especialment les alzines.
  2. botànica Petit arbust procumbent de la família de les rosàcies (Dryas octopetala), de fulles simples i oblongues o ovades, tomentoses pel dessota, i de flors blanques.