■ dòric | dòrica

Etimologia: del ll. dorĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. dōrikós, íd.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als doris.
  2. adjectiu arquitectura
    1. Relatiu o pertanyent a l’ordre dòric. Capitell dòric.
    2. ordre dòric Ordre arquitectònic clàssic, constituït d’una columna estriada i sense base, coronada per un capitell senzill, i d’un fris decorat amb tríglifs i mètopes.
  3. masculí lingüística Dialecte del grec antic, pertanyent al grup occidental.
  4. mode dòric música En la música grega clàssica, mode principal, format per dos tetracords (mi3 re3 do3 si2 la2 sol2 fa2 mi2).