■ doll

Etimologia: del ll. dōlium, íd.; en el sentit de ‘raig abundant de líquid’, segurament per comparació amb la molta aigua que porta un doll 1a font: s. XIV
    masculí
    1. Gerra de terrissa, generalment envernissada de color verd, amb broc i dues o tres nanses, que serveix per a guardar oli o olives i, antigament, també vi.
    2. Càntir.
    1. Raig d’aigua que brolla amb força d’un orifici o obertura. Rajar un doll d’aigua com el braç. Beure al doll de la font.
    2. per extensió Massa d’un fluid (líquid o gas) que brolla amb força, impetuosament, del lloc on és contingut, generalment a través d’una obertura reduïda. Doll de gasos. Propulsió per doll de gasos. De la ferida li rajava un doll de sang.
    3. a doll (o a dolls) locució adverbial En abundància. La gent hi va comparèixer a dolls.