dòcil

Accessory
Etimologia: del ll. docĭlis, íd. 1a font: 1498
Body
    adjectiu
    1. Que fàcilment es deixa instruir, conduir, o que fàcilment obeeix i se sotmet. És una criatura molt dòcil; mai no l’he de renyar per res!
    2. per extensió Tenir la mà dòcil, la llengua dòcil.
  1. Dit d’un material fàcil de treballar. Cal un marbre més dòcil.