■ divuit

Partició sil·làbica: di_vuit
Etimologia: del ll. decem et octo, íd.
  1. adjectiu Disset més un. Un cavall de divuit anys.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa divuit; divuitè. Pel maig sortirà el llibre divuit de la nova col·lecció.
  3. [plural divuits] masculí
    1. El nombre divuit, 18. Creu que el divuit és el seu nombre favorable. Sempre confon els divuits.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre divuit. Viu al divuit del carrer Ample.
  4. masculí i femení Els divuit darrers.
  5. les divuit La divuitena hora des de les dotze de la nit; les sis de la tarda. La pel·lícula comença a les divuit quaranta-cinc.