■ diví | divina

Etimologia: del ll. divīnus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent als déus o a Déu. Els oracles divins. La bondat divina. La justícia divina. La divina providència. Ésser rei per dret diví.
    2. culte diví Culte degut a Déu.
  2. figuradament Perfecte en el seu gènere, extraordinàriament bo o bell. Té una veu divina.