■ diürn | diürna

Partició sil·làbica: di_ürn
Etimologia: del ll. diŭrnus, -a, -um, íd. 1a font: 1460, Roig
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al dia (oposat a nocturn). Hores diürnes.
    2. botànica Dit de les flors que són obertes de dia i tancades de nit.
    3. zoologia Dit de l’animal que desenvolupa una gran part de les seves activitats durant el dia, seguint un ritme de tipus circadiari.
  2. adjectiu Que té lloc en l’espai d’un dia. Moviment diürn d’un planeta.
  3. masculí litúrgia diürnal1.