■ distinció

Partició sil·làbica: dis_tin_ci_ó
Etimologia: del ll. distinctio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de distingir o de distingir-se;
    2. l’efecte. La distinció del bé i del mal. La distinció dels fonemes en vocals i consonants. Tots sense distinció.
    3. fer distinció (o distincions) Fer diferències.
  2. Qualitat de distingit. La distinció de les seves maneres.
  3. Prerrogativa, honor, etc., concedit a algú per recompensar el mèrit. Acordar, atorgar, donar, una distinció. Una distinció merescuda.
  4. filosofia Diferència entre dos o més éssers, realitats o dimensions del real en virtut de la qual una cosa no és l’altra o bé hom no considera que ho sigui. Distinció real. Distinció de raó.