■ dissimular

Etimologia: del ll. dissimulare, íd. 1a font: s. XIII
    verb transitiu
    1. Amagar, no deixar endevinar els sentiments, les intencions, etc., propis. Dissimular, algú, el seu odi, el seu amor, la seva mandra, la seva saviesa.
    2. usat absolutament Tu dissimules, però ja fa estona que et veig venir!
  2. Impedir de percebre una cosa tal com és. La capa li dissimula el gep. Dissimular una taca.
    1. usat absolutament Fer el desentès. Et sent, però dissimula.
    2. Et sent, però ho dissimula.
  4. obsolet
    1. Perdonar, disculpar. Déu dissimula els nostres pecats.
    2. usat absolutament Dissimuli, l’he trepitjat sense voler!