■ disjuntiu | disjuntiva

Partició sil·làbica: dis_jun_tiu
Etimologia: del ll. disjunctivus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu
    1. Que implica disjunció.
    2. conjunció disjuntiva gramàtica En una relació de disjunció, forma gramatical que serveix de nexe entre els elements de la disjunció.
    3. oració disjuntiva gramàtica Oració composta integrada per dues proposicions que tenen una relació de coordinació disjuntiva.
    4. sil·logisme disjuntiu filosofia Sil·logisme en què una proposició o més són disjuntives.
  2. femení Alternativa entre dues possibilitats, una de les quals ha d’ésser escollida necessàriament; dilema. El govern es troba en una disjuntiva econòmica difícil.