disgregar

Accessory
Etimologia: del ll. disgregare, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    verb
    1. transitiu Desunir, separar, les parts integrants d’un tot. Els agents atmosfèrics van disgregant la roca a poc a poc. Hem de procurar de disgregar les forces enemigues.
    2. pronominal La massa es disgregà a poc a poc.
  1. transitiu química analítica Sotmetre (una substància insoluble) a disgregació.