discórrer

Accessory
Etimologia: del ll. discurrĕre, íd.
Body
    verb
    1. intransitiu Recórrer amb la ment una sèrie d’idees deduint les unes de les altres pel raonament. Aquesta setmana hem discorregut sobre aquest tema.
    2. transitiu Idear, inventar. Discórrer una solució per al problema.
  1. intransitiu Parlar sobre un assumpte amb un cert mètode i alguna extensió. La conferència va discórrer sobre la poesia trobadoresca.
  2. intransitiu
    1. Seguir el seu recorregut un corrent d’aigua, un camí. El riu discorre per la vall. La carretera discorre paral·lela a les vies del tren.
    2. Passar el temps. Els dies discorrien ràpidament.