■ discòrdia

Partició sil·làbica: dis_còr_di_a
Etimologia: del ll. discordia, íd. 1a font: 1244
    femení
    1. Mancança de concòrdia, dissensió oberta. Les discòrdies civils.
    2. dret processal Manca de majoria en la votació feta per un tribunal col·legiat per tal de dictar una resolució.
    1. Personificació mitològica de la discòrdia.
    2. poma de la discòrdia Causa de la discòrdia. Llançar la poma de la discòrdia.