discernir

Accessory
Etimologia: del ll. discernĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb transitiu
  1. Distingir (alguna cosa) amb els sentits, especialment amb el pensament. No discernir el bé del mal.
  2. dret El jutge, encarregar d’ofici a una persona la tutela d’un menor o l’exercici d’un càrrec determinat.