■ dir1

Etimologia: del ll. vg. td. dire, ll. cl. dīcĕre, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Emetre (els sons del llenguatge), proferir, pronunciar (tal o tal mot o tals o tals mots). Dir “adeu”.
    2. Emprar, ésser usat, tal o tal mot o tal o tal expressió. Aquest neologisme no el dirà mai ningú.
    3. [emprat generalment en frases negatives] Ésser escaient, correcte, d’expressar tal o tal concepte, especialment d’una faisó determinada. Això no es diu!
    4. Recitar. Dir una poesia. Dir un parenostre. Dir la lliçó.
    5. usat absolutament Dir amb art.
    6. dir amb tota la boca Dir clarament, en veu alta.
    7. dir entre dents (o amb mitja boca) Dir baix, per a si, remugant, rondinant.
    8. en un dir Jesús figuradament Molt ràpidament, en un moment.
    1. transitiu Expressar, comunicar (el pensament, els sentiments, les creences, les intencions, etc.) mitjançant la paraula. Dir mentides. Dir una pregunta. Dir la veritat.
    2. transitiu Asseverar, afirmant o negant alguna cosa. Qui digui això, ment per la gola. El que deia era veritat. En aquest afer, tant hi dic com hi sé.
    3. transitiu Manifestar la voluntat pròpia (un manament, un prec, etc.). Digueu-li que vingui. Els deia que callessin.
    4. transitiu Manifestar el contingut, explicar l’essència o la manera d’ésser, d’una cosa. No em va voler dir res del que havia passat. Em va dir la traïció que havien ordit. Ara us diré el fet com va anar.
    5. transitiu Expressar una opinió, un judici, sobre una cosa. Tu què hi dius? Digues-hi la teva!
    6. transitiu Objectar, queixar-se. Sempre té a dir-hi, mai no ho fan prou bé!
    7. transitiu Creure, pensar-se, semblar a algú. Jo diria que no és ben bé així.
    8. pronominal Fer-se una reflexió. Ella es deia que no podia ésser.
    9. transitiu Oferir preu en un encant o una subhasta. Jo hi dic cinquanta euros.
    10. transitiu Convenir, proposar. Porta diners, diguem trenta euros.
    11. usat absolutament antigament Parlar, tractar d’una cosa. E direm primer del nostre estament.
    12. aviat és dit (o es diu aviat) Expressions emprades per a ponderar la dificultat de fer una cosa davant la facilitat d’enunciar-la.
    13. com aquell qui diu (o per dir-ho així, o com si diguéssim, o que diguéssim) Fórmules amb què hom introdueix una afirmació que podria semblar inexacta. Ell fou, com aquell qui diu, el seu salvador.
    14. com qui no diu res (o com aquell qui no diu res) irònicament Expressions amb què hom pondera la magnitud d’allò que dirà o acaba de dir. Li n’han donat dotze mil euros, com aquell qui no diu res!
    15. de no dir Molt extraordinari, que gairebé no pot ésser expressat. Vam fer una festa de no dir.
    16. digues-li com vulguis (o digues-li naps, o digues-li cols, etc.) Expressions que hom diu a qui, sovint per entrebancar una discussió, vol distingir coses que són idèntiques amb noms diferents.
    17. digues (o digui, o diràs, etc.) el que vulguis (o vulgui, o voldràs, etc.) Expressió que hom diu per indicar indiferència o menyspreu a allò que puguin objectar els altres.
    18. dir bé Parlar bé, correctament o en veritat. Bé has dit.
    19. dir bé (o mal) Benparlar (o malparlar). Ell sempre ha dit bé del seu company. Sempre diu mal de la seva sogra.
    20. dir el primer (o el primer mot, o la primera cosa, etc.) que li ve (o que li ve a la boca [o a tomb, etc.]) Expressions que indiquen que hom parla sense reflexionar, sense parar esment en la conveniència o no de dir alguna cosa. No em podré aguantar i li diré tot el que em vindrà a la boca. Sempre ha de dir el primer que li ve, i després se’n penedeix.
    21. dir entre si (o entre si mateix, o per a si, o per a si mateix) Formular un pensament sense arribar a pronunciar-lo en veu alta.
    22. dir-hi la seva Intervenir en un afer, ficar-hi cullerada. Sempre hi ha de dir la seva!
    23. diríeu (o hom diria, o hauríeu dit, etc.) Expressions que hom empra per a ponderar una aparença poc freqüent, extraordinària. El cel, diríeu, es tornava groc per moments. El vaixell era ben ple i el silenci era tan gran que hauríeu dit que no hi havia ningú.
    24. dir-ne de tots colors (o de tot color, o de coentes, o de verdes i madures, o per a salar) (o dir de tot) Expressions que indiquen que hom ha dit molts penjaments a algú, que l’ha atacat amb paraules molt ofensives.
    25. dir per dir Parlar sense fonament, només pel gust de parlar.
    26. dir que (o de) sí (o no) Respondre afirmativament o negativament. Al capdavall em va dir que sí.
    27. dir-s’ho tot (o dir-se de tot) Insultar-se fortament.
    28. dir tot el que fa al cas Dir tot el que cal dir, encara que sigui desagradable.
    29. dir una cosa per altra (o per una altra, o per l’altra) Dir involuntàriament o voluntàriament un concepte per un altre; enganyar.
    30. dit i fet (o tan aviat dit com fet) Fet amb una gran rapidesa, immediatament després de pensat.
    31. és a dir Expressió amb què hom introdueix una explicació o un aclariment d’un concepte expressat anteriorment, això és.
    32. ésser de dir Una cosa ésser digna de dir-se.
    33. haver-hi (o tenir-hi) alguna cosa (o res, o quelcom, etc.) a dir Haver-hi (o tenir) motius d’objecció, de reprensió, de queixa, respecte a alguna cosa. Que hi tens res a dir?
    34. mai no ho hauria dit! (o no ho hauria dit mai!) Expressions que denoten una gran admiració, sorpresa, estranyesa, davant un fet.
    35. més ben dit (o millor dit, o per dir [o dir-ho] millor, o per millor dir [o dir-ho]) Més exactament.
    36. no cal dir Frase que n’introdueix una altra que un hom dona per indubtable.
    37. no dir ni piu No dir res.
    38. que diguem Expressió amb què hom completa una frase anterior negativa per a ponderar-la. No és gaire cosa, que diguem.
    39. què direm (o em diràs, o em direu) de...? Expressió emprada per a continuar una enumeració. I què em diràs dels poetes? I què direm dels filòsofs?
    40. què dius! (o què dius ara!, o què vol dir!) Expressions que indiquen sorpresa, estranyesa, davant el que un altre afirma o nega.
    41. què m’has de dir! irònicament Expressió de suficiència amb què hom manifesta dubte o desconfiança sobre allò que un altre diu o pugui dir.
    42. que no sigui dit Expressió emprada per a indicar que hom fa una concessió per tal que l’omissió d’aquesta no li sigui retreta.
    43. què us diré (o què us direm, o què me’n direu, o què en direm, etc.) Frases emprades en una narració per a lligar emfàticament el que hom ha explicat amb el que segueix.
    44. què vaig (o vas, o va, etc.) haver dit! Exclamació amb què hom introdueix l’exposició de les conseqüències imprevisibles que tingué una paraula o una frase.
    45. qui ho havia de dir! (o qui ho diria!) Exclamacions de sorpresa, d’admiració, sovint per l’esdeveniment d’un fet que abans hom judicava impossible o altament improbable.
    46. sigui (o sia) dit entre nosaltres (o dit sigui [o sia] entre nosaltres, o dit entre nosaltres) Expressions amb què hom indica que allò que diu és confidencial.
    47. tal dit, tal fet Expressió amb què hom indica que quelcom s’ha esdevingut tal com s’havia predit.
    48. tu diràs! (o vós direu, etc.) Expressions amb què hom respon a qui ha fet una observació o una pregunta òbvies.
    49. una cosa de no dir Moltíssim, extraordinàriament. Ens vam divertir una cosa de no dir.
    50. ves dient (o ja pot anar dient, etc.) Expressions que donen entenent que hom no pensa fer cas d’allò que l’altre diu.
    51. vol dir? (o vol dir que...?) Expressions amb les quals hom demana confirmació d’allò que ha arribat a saber. Així, vol dir que ja has plegat de treballar?
    52. vols (o vol) dir? Exclamació que denota incredulitat o dubte.
  3. transitiu per extensió
    1. Expressar, comunicar, alguna cosa per mitjà del llenguatge escrit. Ja et vaig dir a la meva lletra anterior...
    2. Aquest llibre diu les veritats només a mitges. Què diu el testament? El diari diu que hi ha hagut una revolució al Senegal.
    3. La llei diu que aquests béns no es poden alienar.
    4. Expressar, comunicar (alguna cosa), per mitjà d’un llenguatge qualsevol. El rellotge ens deia, inexorable, el pas del temps.
  4. per extensió
    1. transitiu Fer conèixer, expressar, suggerir, etc., (quelcom) per un signe, una manifestació, qualssevol. La seva cara deia les privacions que havia hagut de sofrir. L’experiència em diu que acabaran malament.
    2. usat absolutament El seu silenci diu molt. Això diu molt a favor teu.
    3. dir (o fer) que (o de) sí (o no) Moure alternativament el cap amunt i avall, afirmant, o d’esquerra a dreta, negant.
    4. tot el que diu Absolutament tot, tant... com. Tot el que diu d’aquelles terres és seu. Duia una faixa ampla tot el que diu el cos.
    5. voler dir Significar.
    1. transitiu Donar nom, designar amb un nom determinat. Li direm Joan.
    2. pronominal Tenir nom, anomenar-se. Com te dius? Com se diu, això, en català?
    3. transitiu Atribuir una qualitat, una manera d’ésser, expressada per un nom. Abans de dir-li traïdor, crec que l’hauríem d’escoltar.
    4. pronominal Declarar-se. Avui tothom es diu partidari del diàleg i de la democràcia.
    5. dir (algun nom o quelcom) de (algú o alguna cosa) Anomenar-la, qualificar-la, emprat generalment amb el pronom en com a reforç. Els anglesos diuen “water” de l’aigua. Com en diuen, del mató, a les Balears? D’això, jo en dic covardia.
    6. dir de tu (o dir de vós, o dir vós, o dir de vostè, o dir vostè) Donar tractament de tu, de vós, de vostè.
  6. intransitiu
    1. Presentar-se bé o anar de tal o tal manera. Si el negoci li diu com fins ara, aviat serà ric.
    2. Adir-se, harmonitzar, una cosa amb una altra, correspondre’s. Aquests colors no diuen. Això no hi diu.


    7. Vegeu també:
    dir2