■ diplomàtic | diplomàtica

Etimologia: del b. ll. diplomatĭcus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu diplomàtica
    1. Relatiu o pertanyent als diplomes antics i a la diplomàtica.
    2. edició diplomàtica Edició que reprodueix escrupolosament totes les peculiaritats del model, expressades per mitjà de signes convencionals.
    1. adjectiu ciències polítiques Relatiu o pertanyent a la diplomàcia. Relacions diplomàtiques. Negociacions diplomàtiques. Missió diplomàtica.
    2. adjectiu i masculí i femení per extensió Que té habilitat o tacte per a portar afers delicats. És molt diplomàtic.
    3. masculí i femení ciències polítiques Membre d’un cos diplomàtic d’un estat.
    4. masculí i femení per extensió ciències polítiques Persona que eventualment mena negociacions entre estats o que hi intervé.
    5. cos diplomàtic ciències polítiques Conjunt de representants oficials acreditats davant el govern d’un estat.
  3. femení diplomàtica Ciència que té per objecte l’estudi dels diplomes o els documents, en llurs caràcters externs i interns, per tal de fixar-ne l’autenticitat.