■ dins

Etimologia: contracció de de i l’ant. ins, ll. ĭntus ‘dins, a l’interior’ 1a font: s. XIII
  1. adverbi i preposició
    1. Respecte a un espai limitat, indica situació en un punt interior o no superficial d’aquest espai. Que són dins o fora? Gent de fora o de dins el Principat. Córrer per dins els sembrats. Dins la casa, dins la ciutat. Posa les peres dins la cistella.
    2. per extensió Dins les seves conviccions traspuava un profund catalanisme.
    3. figuradament Quedar-se una cosa a dins. Viu dins el seu cor.
    4. [usat generalment com a preposició] Respecte a un període de temps, indica ocurrència en un temps comprès entre els seus moments inicial i final. Dins el segle XV es produïren nombroses epidèmies.
  2. masculí Part interior d’una cosa. El dins d’un armari, d’un calaix.