dimitir

Accessory
Etimologia: del ll. dimittĕre ‘enviar, acomiadar, destituir’ 1a font: c. 1900
Body
    verb
    1. transitiu Renunciar (un càrrec). Ha dimitit el càrrec de secretari.
    2. intransitiu Dimitirà de president del consell d’administració. Ha dimitit com a entrenador.
  1. transitiu i usat absolutament Renunciar un càrrec. El president ha dimitit.