■ dimensió

Partició sil·làbica: di_men_si_ó
Etimologia: del ll. dimensio, -ōnis, íd., der. de dimetīri, dimensum ‘mesurar en tots els sentits’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Mesura segons una línia (la llargària, l’alçària, l’amplària, el gruix) d’un cos. Hom mesura l’espai segons tres dimensions, cadascuna de les quals és perpendicular a les altres dues: la longitud, la latitud i la profunditat.
  2. plural
    1. Grandària, magnitud d’un cos en ample i llarg o en ample, llarg i gruix. Les dimensions d’una plaça, d’una sala, d’un vaixell.
    2. figuradament Abast, importància. Les dimensions d’una catàstrofe.
    3. Parts mesurables d’un cos, que en donen la proporció o la forma. Les dimensions d’un home.