■ diluir

Partició sil·làbica: di_lu_ir
Etimologia: del ll. diluĕre, íd. 1a font: 1888, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. Desfer (una substància sòlida) en un líquid. Diluir sucre en aigua.
    2. Fer més clar un líquid afegint-n’hi un altre de més clar.
    3. química Disminuir la concentració d’una substància sòlida, líquida o gasosa, dit sobretot en el cas de les dissolucions.
  2. pronominal El sucre es dilueix en aigua.
  3. figuradament
    1. transitiu Un escriptor que dilueix els pensaments en una mar de paraules.
    2. pronominal Campanars i xemeneies es diluïen en la transparència dels espais.