■ diligència

Partició sil·làbica: di_li_gèn_ci_a
Etimologia: del ll. diligentia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Qualitat de diligent.
    2. Segons el catecisme, virtut oposada a la peresa.
    3. dret civil Cura en el compliment de les obligacions.
  2. Cosa a fer, especialment que exigeix un cert desplaçament. Sortir de casa per anar a fer diligències.
  3. dret
    1. Acta que deixa constància de la manera i les circumstàncies en què és executat un acord o una decisió judicial.
    2. Nota en un procés (civil, criminal o administratiu) acreditativa de l’execució d’un acord o decisió.
  4. transports Carruatge gros que hom emprava en el transport regular de viatgers.