■ digerir

Etimologia: del ll. dīgĕrĕre ‘distribuir, repartir’ i, doncs, ‘distribuir els ingredients de l’alimentació en el metabolisme’ 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. antigament Posar en ordre, com cal, transformar convenientment.
    1. fisiologia animal Transformar (els aliments) perquè puguin ésser absorbits per la mucosa intestinal i incorporats a la matèria viva.
    2. per extensió El meu estómac no digereix bé els menjars picants.
    3. usat absolutament Aquests darrers dies digereixo dificultosament.
    4. figuradament Assimilar mentalment. Sap una mica de tot, però no ha digerit res.
    5. figuradament Prendre’s amb paciència un mal, un tort, una ofensa, etc. Encara no ha digerit que el despatxessin.
  3. obsolet
    1. Escalfar en contacte d’un líquid.
    2. Fer madurar un abscés.