■ dicotomia

Partició sil·làbica: di_co_to_mi_a
Etimologia: del gr. dikhotomía, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    femení
    1. Divisió en dos, bifurcació.
    2. botànica Ramificació en què cada eix es divideix en dos.
  2. Mètode de classificació en què les divisions i les subdivisions són binàries.
  3. astronomia
    1. Fase de la Lluna en què és visible només la meitat del disc.
    2. Fase dels planetes inferiors (Mercuri i Venus) en què solament és il·luminada pel Sol la meitat del planeta.