■ dic

Etimologia: del neerl. dijk, íd., probablement a través del cast. o el fr. ant. dique 1a font: 1917, DOrt.
    masculí
    1. enginyeria hidràulica Mur que hom construeix en la mar per a contenir les onades i abrigar un port.
    2. enginyeria hidràulica Mur, generalment de pedra o de formigó, construït a les vores d’un riu o d’un estany a fi de protegir-les de l’erosió, contenir l’aigua en cas de revinguda i evitar l’acumulació dels materials arrossegats que podrien perjudicar la regularitat del cabal.
    3. geologia Formació vertical o gairebé vertical, generalment de roques ígnies o magmàtiques, que ha aprofitat fractures i diàclasis per a travessar roques d’una altra estructura.
    4. figuradament Posar dics a les passions.
  2. construcció naval
    1. Instal·lació o construcció que permet de deixar en sec una embarcació per tal de poder carenar, netejar, etc., l’obra viva del buc.
    2. dic flotant Mena de dic consistent en una estructura metàl·lica en forma de U que hom pot enfonsar parcialment llastant-ne l’interior i que hom pot fer surar, deixant en sec la nau que hom hi ha fet entrar.
    3. dic sec Mena de dic que hom introduí al segle XVIII, quan els vaixells, per llurs dimensions, no podien ja ésser carenats pels sistemes antics.