■ diana

Partició sil·làbica: di_a_na
Etimologia: de l’it. diana, nom de l’estel matutí o planeta Venus, der. de l’it. dì ‘dia’, pel fet de ser l’estel del dia 1a font: 1460, Roig
    femení
  1. poèticament Estel de l’alba.
    1. Part central d’un blanc, d’una rodella.
    2. rodella 1 2.
    3. fer diana Encertar la diana.
  3. antigament Darrer temps de la guàrdia nocturna de gent armada.
    1. organització militar Toc a punta de dia per a despertar els soldats.
    2. tocar diana figuradament Indicar que hom s’ha de despertar per llevar-se. Demà a les sis toquen diana.