■ diàmetre

Partició sil·làbica: di_à_me_tre
Etimologia: del ll. diametrus, i aquest, del gr. diámetros, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. geometria
    1. Corda que passa pel centre d’una figura (un cercle, una secció cònica, una esfera).
    2. Línia que divideix per la meitat un sistema de cordes paral·leles d’una corba.
    3. diàmetre aparent d’un astre astronomia Arc de l’angle determinat per les dues visuals dirigides per un observador als extrems del diàmetre d’un astre, la superfície del qual es presenta sota l’aspecte discoidal.
    4. diàmetres conjugats En una cònica, un diàmetre qualsevol i el definit per un sistema de cordes paral·lel al primer.
  2. Amplària d’un cos rodó mesurada d’un costat a l’altre passant pel mig.