■ diamant

Partició sil·làbica: di_a_mant
Etimologia: del b. ll. diamas, -ntis, metàtesi d’un ll. vg. *adĭmas (cl. adămas, -ntis, del gr. adámas, -ntos ‘diamant’) per influx d’hel·lenismes com diadema, diàfan, etc 1a font: 1385
    masculí
    1. mineralogia Carboni pur que cristal·litza en el sistema regular, molt brillant i el més dur de tots els minerals, usat en joieria com a pedra preciosa i en la indústria per la seva gran duresa.
    2. tecnologia Eina que porta encastada una punta de diamant i que serveix per a tallar vidre.
    3. tecnologia Eina que consisteix en un fragment de diamant encastat a l’extrem d’una peça o suport d’acer que serveix per a rectificar el perfil de les moles.
    4. diamant brut (o en brut) mineralogia Diamant no tallat ni polit.
    1. Qualsevol cosa de característiques semblants al diamant.
    2. esports En el beisbol, part del camp de joc, anomenada també infield, als angles de la qual hi ha les tres bases.
    3. arts gràfiques Caràcter d’impremta de dos punts i mig actualment en desús.
    4. plural jocs d’entreteniment Un dels quatre colls de la baralla francesa, que es distingeix pels diamants que duu gravats.
    5. jocs d’entreteniment Carta d’aquest coll.
    6. edició diamant Edició elegant, de forma i lletra molt petites.
    7. punta de diamant Adorn tallat en una pedra o en qualsevol altre material de forma de piràmide de poca altura.
  3. ornitologia Nom de diferents ocells de la família dels estríldids, de l’ordre dels passeriformes, els més coneguts dels quals són el diamant de dues bandes (Taeniopygia bichenovii), el diamant de Gould (Chloebia gouldiae) i el diamant modest (Neochmia modesta).