■ diadema

Partició sil·làbica: di_a_de_ma
Etimologia: del ll. diadēma, i aquest, del gr. diádēma, -atos, íd. 1a font: 1431
    femení
  1. Faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc., amb què els sobirans se cenyeixen el cap.
    1. poèticament Corona.
    2. cenyir la diadema figuradament Esdevenir rei.
  3. Adornament del cap que consisteix en un cercle de pedres o de metalls preciosos, de roba, de plàstic, etc.
  4. heràldica
    1. Cèrcol d’or posat generalment voltant el cap pel darrere.
    2. Cadascun dels arcs que tanquen per la part superior les corones i damunt la intersecció dels quals descansa el món amb la creu.