■ déu

Partició sil·làbica: déu
Etimologia: del ll. dĕus, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
    1. [referit a l’ésser suprem és escrit en majúscula] història de les religions i filosofia Nom genèric amb què hom designa l’anomenat ésser suprem, o bé, simplement, cadascun dels éssers sobrehumans que dominen un àmbit determinat del real, objectes sempre de culte i expressió, personal o no, del misteri de l’existència i de l’inexplicable.
    2. per extensió Allò que hom valora, adora, venera, etc., com si fos un déu. El diner és el seu déu.
    3. alçar (o elevar, o aixecar, etc.) Déu col·loquialment catolicisme En la missa, alçar l’hòstia i el calze.
    4. la casa de Déu L’edifici d’una església.
    5. rebre Déu catolicisme Combregar.
  2. [element principal d’un gran nombre de locucions i d’expressions]
    1. Per a expressar, exclamativament, admiració, alegria, dolor, enuig, impaciència, resignació, etc. Valga’m Déu!
    2. Per a manifestar el desig que una cosa s’esdevingui o no. Déu ho faci! Déu me’n guard, Déu nos en guard, d’haver-hi d’anar.
    3. Per a saludar. Déu vos guard! Ves, en nom de Déu! Déu t’empari!
    4. Per a deixar per inútil algú que hom considera curt d’enteniment, que es capté equivocadament, etc. Que Déu l’empari! Déu et faci bo!
    5. Per a regraciar una almoina, un favor. Déu t’ho pagui!
    6. Per a expressar respecte en anomenar un difunt. El pare, Déu l’hagi perdonat!, ho feia així.
    7. Per a afirmar enèrgicament la certesa d’una cosa. Ell vindrà, com hi ha Déu! A fe de Déu, que ho faré!
    8. Per a suplicar o pregar. Salveu-lo, per Déu! Una caritat, per l’amor de Déu!
    9. Per a manifestar que hom confia de no trobar cap obstacle perquè una cosa s’esdevingui o es faci. Si Déu vol, si a Déu plau, amb l’ajuda de Déu, Déu volent, ho acabarem demà.
    10. a Déu sien dades! Frase de cortesia que hom contesta quan algú li dona gràcies.
    11. anar com Déu vol Anar (alguna cosa) de qualsevol manera, sense esment de ningú. Aquesta empresa va com Déu vol!
    12. com Déu mana Degudament.
    13. de Déu (o de cal Déu!, o de tots els déus!, o de Déu lo Pare) Molt gran, desmesurat. Té una llargària de Déu, aquest carrer. Hi ha un enrenou de cal Déu! Ha fet una glaçada de Déu lo Pare.
    14. deixat de la mà de Déu Desordenat, abandonat.
    15. Déu dona faves a qui no té queixals (o garrofes a qui no les pot rosegar) Comentari que hom fa en veure una persona que, tenint mitjans per a fer una cosa, tanmateix no els usarà.
    16. Déu em perdoni! (o Déu no m’ho tingui en compte!, etc.) Expressions que hom usa com a fórmula d’excusa quan diu alguna inconveniència, un renec, etc.
    17. Déu hi faci més que nosaltres! Expressió usada per a manifestar que hom ja ha fet tot el que ha pogut per aconseguir una cosa.
    18. Déu i ajut (o i ajuda) Expressió usada per a indicar la dificultat que comporta de dur a terme un afer, els esforços que exigeix una cosa. Hem necessitat Déu i ajut per arribar al cim! M’ha costat Déu i ajuda, de fer la traducció!
    19. Déu sap (o ho sap) Expressió que indica dubte, indeterminació. Déu sap quan acabarem!
    20. Déu tanca una porta i n’obre una altra Refrany d’encoratjament que ensenya que, quan tot sembla perdut, sempre apareix una oportunitat i una força per a sortir-se’n.
    21. Déu té un bastó que pega sense fer remor Refrany usat com a avís o com a comentari quan a algú li passa una desgràcia que s’interpreta com un càstig per una mala acció.
    22. donar a Déu el que és de Déu i al cèsar el que és del cèsar Donar a cadascú allò que li pertoca.
    23. donar gràcies a Déu Expressió usada per a indicar que hom pot felicitar-se d’alguna cosa, que ha tingut sort dins la desgràcia, etc. Dona gràcies a Déu que el teu pare no ho hagi sabut! S’ha mort, però podem donar gràcies a Déu, que no ha patit gens.
    24. ésser (algú) com Déu l’ha fet! Expressió usada per a excusar els errors, les inconveniències, etc., d’algú, atenent la seva ingenuïtat, la seva escassesa d’enteniment, etc.
    25. fer cara de tres (o de set) déus Fer cara seriosa, mostrar rigor o irritació.
    26. gràcies a Déu Per sort, benauradament. Gràcies a Déu, tinc bona gana.
    27. gràcies a Déu! A la fi!, ja era hora! Gràcies a Déu que ja hi arribem!
    28. ni Déu! Ningú, molt pocs. No ho sap ni Déu, on para, aquell!
    29. no haver-hi déu que l’entengui (o que ho entengui) Ésser, algú o alguna cosa, molt difícil d’entendre.
    30. no sé quin déu em deté Expressió que hom usa per a manifestar que no es decideix a actuar violentament tot i tenir motius per a fer-ho.
    31. no témer Déu ni el diable No témer ningú.
    32. per Déu! (o per l’amor de Déu!) Exclamació de protesta o d’oposició a una cosa que un altre diu o fa. Per l’amor de Déu, no t’ho prenguis així!
    33. plaer de (o dels) déus Plaer suprem.
    34. quan Déu voldrà! Expressió que hom usa quan no pot determinar l’hora que s’esdevindrà o que farà una cosa. Quan arribarà el tren? Quan Déu voldrà!
    35. que Déu ens empari! (o ens empari, si pot!) col·loquialment Exclamació, generalment jocosa, amb què hom manifesta por per les conseqüències d’un acte temerari o per alguna cosa enutjosa que es veu a venir al damunt. Ja és el tercer cop que truca la veïna... Que Déu ens empari, si pot!
    36. que Déu et (o el, o us, o els) perdoni! Expressió que hom diu per indicar que no vol venjar-se de l’ofensa que li han fet.
    37. que sigui el que Déu vulgui Expressió amb què hom confia a la voluntat de Déu el resultat d’una cosa empresa o que ha decidit de fer.
    38. semblar (o creure’s) el déu de la terra Ésser molt superb i ostentós.
    39. sense encomanar-se a Déu ni al diable Irreflexivament, sense precaucions.
    40. temptar Déu Fer coses perilloses, arriscades, ésser imprudent.
    41. tot déu Tothom, molts.
    42. voto a Déu! vulgarment Antiga fórmula de jurament usada com a exclamació que denota sorpresa, enuig, etc.