■ desús

Partició sil·làbica: des_ús
Etimologia: de ús 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Cessació d’ús.
  2. Desuetud.
  3. dret Manca d’aplicació o inobservança d’una llei, sense que això n’impliqui la derogació.
  4. caure en desús Deixar d’usar-se, de fer-se servir, alguna cosa. Un verb caigut en desús.