destruir

Accessory
Partició sil·làbica: des_tru_ir
Etimologia: del ll. destrŭĕre, íd. (cf. construir) 1a font: s. XII, Hom.
Body
    verb transitiu
  1. Desfer (allò que és construït). Destruir una casa, un pont.
  2. per extensió
    1. Arruïnar, anihilar. El temps tot ho destrueix. Destruir un bosc. Destruir els microorganismes.
    2. Posar fi a l’existència (d’algú o d’alguna cosa). Una epidèmia ha destruït la població. Destruir un règim polític.
  3. figuradament Fer desaparèixer. Destruir les il·lusions, els abusos, l’orgull.