■ destí

Etimologia: de destinar 1a font: s. XX, V. Català
    masculí
  1. història de les religions i filosofia Segons algunes religions antigues, potència sobrehumana que fixa per endavant el curs dels esdeveniments i la sort reservada a cadascú.
    1. Sort reservada a cadascú.
    2. Fi darrer de l’home, del món i de la història.
  3. Destinació.