■ destacar

Etimologia: de l’it. staccare ‘separar de’, der. de tacca ‘incisió’ (possiblement del gòt. taikns ‘signe’); en l’accepció militar, de l’it. distaccare o del fr. détacher, íd.
    verb
  1. transitiu Separar d’un conjunt un o més dels seus components per a una acció, una expedició, etc.
  2. per extensió
    1. pronominal Ésser una cosa més alta, més visible o superior que les que li són a la vora o que la generalitat de les coses del mateix gènere.
    2. pronominal figuradament Són conceptes que es destaquen pel contingut.
    3. intransitiu És un edifici que destaca.
    4. intransitiu figuradament Una ideologia que destaca.
    5. transitiu figuradament Cal destacar bé aquests conceptes.
    6. transitiu fotografia Fer sobresortir una imatge per damunt de les altres que componen una fotografia mitjançant els desenfocaments, la situació en primer pla i el revelatge.
    7. transitiu pintura Fer ressaltar, fer més aparent alguna pintura.