■ despullar

Etimologia: del ll. despŏlĭare ‘saquejar, robar’, der. de spŏliare, íd., que ho és de spolium ‘pell dels animals; botí, desferra’ 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Llevar a algú allò que li cobreix el cos, especialment els vestits. Despulla el nen, que el banyarem.
    2. transitiu per extensió El vent ha despullat de fulles els arbres.
    3. transitiu figuradament Despullar de retòrica un llibre.
    4. pronominal Encara no sap despullar-se tot sol?
    5. pronominal per extensió Els ametllers es despullaven del fullam.
  2. antigament
    1. transitiu Li despullaren la sobrevesta.
    2. pronominal Es despullà la roba.
    1. transitiu Desposseir. Fou despullat de tots els seus regnes.
    2. pronominal Desprendre’s voluntàriament d’alguna cosa. Es despullà de tots els béns i els donà als pobres.
  4. transitiu Extreure (d’un conjunt de documents, d’un llibre, d’un text, etc.) els documents que convé examinar, els passatges, les notícies, que convenen, o bé els índexs de l’obra.
  5. transitiu dret Amb prèvia sentència, treure la possessió de béns a algú per tal de donar-los a l’amo legítim.
  6. transitiu arts gràfiques Treure la pasta d’un roleu per tornar-lo a fondre.