■ després

Etimologia: probable combinació de l’ant. despuix (comp. de des- i puix) i aprés1 1a font: 1527
  1. adverbi Més tard. De moment sopem, després ja veurem què fem.
    1. adverbi Més enllà, seguint una altra cosa en situació, en ordre, en rang.
    2. després de (o després que) Locucions que indiquen posterioritat en l’ordre, la situació, la jerarquia, la preferència. Després de sopar, sortirem. Ell és el més àgil després de tu. Després que s’hauran posat d’acord, faran un comunicat.
    3. després de tot locució adverbial Al cap i a la fi, al capdavall. Després de tot, és el teu pare.