desolar

Accessory
Etimologia: del ll. desolare ‘devastar, deixar desert’ 1a font: 1403
Body
    verb transitiu
  1. Arruïnar (un país) destruint tot el que hi ha.
  2. Colpir (algú) una desgràcia, una pèrdua, etc., deixant-lo com si li faltés tot. La mort de la seva promesa el va desolar.