■ desmaiar

Partició sil·làbica: des_ma_iar
Etimologia: del fr. ant. esmaiier ‘pertorbar, inquietar, espantar-se’, provinent d’un germ *izmagan o del ll. vg. *exmagare ‘privar de forces’, der. del germ. magan ‘tenir força’ 1a font: c. 1330, Muntaner
    verb
  1. intransitiu Perdre el coratge, l’ànim. Encara que les dificultats semblin insuperables cal no desmaiar.
  2. pronominal patologia Tenir un desmai.