■ desenterrar

Partició sil·làbica: des_en_ter_rar
Etimologia: de enterrar 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu Treure de sota terra (allò que és enterrat). Desenterrar un mort, una àmfora.
  2. transitiu figuradament
    1. Treure de l’oblit. Desenterrar una teoria.
    2. desenterrar morts Parlar inoportunament de coses passades i oblidades.
  3. pronominal Sortir de terra, a flor de terra, allò que és sota terra.