■ descendir

Etimologia: del ll. descĕndĕre. íd. 1a font: s. XIII
    verb intransitiu
  1. Baixar, davallar, anar de dalt a baix, a un punt situat més avall. L’avió ja comença a descendir.
  2. per extensió
    1. Baixar, disminuir, minvar. La febre ha descendit bruscament.
    2. Passar a ocupar una posició, un càrrec, etc., més baix. Descendir de categoria.
  3. per extensió
    1. Procedir d’allò que és general a allò que és particular. Descendir als detalls.
    2. Abaixar-se (v. abaixar 6 2). Ha descendit a suplicar-ho.
  4. Provenir per filiació successiva d’algú, d’un poble, etc.