■ descansar

Etimologia: de cansar 1a font: s. XIV
    verb
  1. intransitiu
    1. Cessar de fer un exercici, un treball, per fer desaparèixer el cansament; reposar. Vam aturar-nos a descansar una estona a l’ombra d’un arbre. Treballem cinc dies seguits i en descansem dos.
    2. per analogia Deixar descansar la terra.
    3. per extensió Dormir. Bona nit i descansar de gust. El malalt ha descansat tota la nit.
    4. per extensió Jaure en el sepulcre. Que en pau descansi.
    5. figuradament Cessar d’ésser turmentat per un mal, per una greu preocupació, etc.
  2. transitiu Cessar de fer treballar (un membre, una eina, etc.) per fer-ne desaparèixer el cansament, evitar que es deteriori, etc. De tant en tant he de descansar el braç.
  3. transitiu Ajudar (algú) alleujant-li el treball. Té un secretari que el descansa molt.
  4. intransitiu Tenir plena confiança en l’ajut, la protecció, etc., d’algú o d’alguna cosa. Ara ja no ha de treballar com abans: té un fill en qui pot descansar.
  5. intransitiu Recolzar d’una manera estable, ésser suportat. La volta descansa sobre dos murs fortíssims.